
En els seus experiments, l'investigador Rand Nelson i els seus col·legues van treballar amb 16 hàmsters, dels quals la meitat va dormir en absoluta foscor mentre els altres eren exposats cada nit a un nivell de llum equivalent al que produeix la brillantor d'un televisor encès en una habitació a les fosques (5 lux). Vuit setmanes més tard, els animals que mai dormien a les fosques havien vist modificat el seu estat d'ànim, desenvolupant depressió. Quan els investigadors van examinar seus cervells van comprovar que a la zona de l'hipocamp observar que tenien una menor densitat de vellositats (espines dendrítiques) en les neurones que els que dormien sense llum, la qual cosa implica que la comunicació entre els seus cèl · lules nervioses s'hauria vist reduïda. Segons Nelson, els resultats suggereixen que el nivell de llum òptim que necessita el cervell dels mamífers per descansar és sorprenentment baix.
Els investigadors associen els efectes de l'exposició a la llum una hormona anomenada melatonina, que es produeix quan el cos detecta la foscor. Entre altres coses, la melatonina regula el ritme circadià, ens ajuda a agafar el son i actua com antioxidant. Si hi ha massa llum ambiental, el cos podria produir quantitats de melatonina inadequades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada